L’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós ha inaugurat, aquest dijous dia 19 d’octubre, el nou curs acadèmic 2023-2024. L’acte, celebrat a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, va comptar amb la participació de l’arquebisbe Joan Planellas, moderador de l’INSAF; el Dr. Joan Torra, pro rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el Dr. Andreu Muñoz, director de l’INSAF; la Sra. Roser Fornell, secretària de l’Institut, i el Dr. Joan Miquel Bravo, sotsdirector de l’INSAF i encarregat d’oferir la lliçó inaugural. A més, va comptar amb l’assistència d’alguns professors i alumnes del centre.

A l’inici d’aquest acte inaugural, el director de l’INSAF, Dr. Andreu Muñoz, va fer diversos agraïments. En primer lloc, va donar les gràcies a l’arquebisbe Joan per fer «de l’Institut un instrument focal de l’acció pastoral de la nostra arxidiòcesi des de la seva tasca acadèmica i formativa per a les instàncies bàsiques de la pastoral arxidiocesana». També va aprofitar per donar les gràcies al professorat pel seu «esforç, dedicació i generositat», i a l’alumnat per «la base formativa que ja tenen i per la seva il·lusió pastoral».

El Dr. Muñoz va parlar dels tres fonaments d’aquesta institució, «la docència, la investigació i la difusió», a més d’aquesta formació de base pastoral que permeten garantir una «veu de rigor que doni respostes, com a Església, dins la pròpia Església i en el diàleg entre fe i cultura respecte a la societat». En aquest sentit, va assegurar que «malgrat el context, podem estar satisfets perquè la institució camina i va funcionant».

Per la seva part, la secretària de l’Institut, Roser Fornell, va llegir la Memòria del curs 2022-2023, durant el qual la institució va comptar amb un total de 98 alumnes. Entre els fets més rellevants del passat curs, va destacar l’aprovació dels nous estatuts de l’Institut per part del Dicasteri per a la Cultura i l’Educació de la Santa Seu, el nomenament del Dr. Albert Viciano com a degà de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes, i el del Dr. Armand Puig com a president de l’Agència de la Santa Seu per a la Valoració i la Promoció de les Qualitats de les Universitats i Facultats Eclesiàstiques. A més, també va fer referència al trasllat de la seu de la Secretaria i la Direcció de l’INSAF al claustre de Sant Pau del Centre Tarraconense El Seminari.

Dr. Bravo: «Estem cridats a ser creatius i a construir l’Església del segle XXI»

En aquesta ocasió, la lliçó inaugural va anar a càrrec de Mn. Joan Miquel Bravo Alarcón, doctor en Teologia Dogmàtica i sotsdirector de l’INSAF. Amb el títol “Creativitat i sinodalitat. L’Església com a subjecte estètic teològic”, el Dr. Bravo va desenvolupar la relació d’aquests dos conceptes que responen a una crida per a «ser creatius i construir l’Església del segle XXI». En aquest sentit, va definir el punt de partida actual, un moment en què, sobretot a Europa, «l’Església està perdent la capacitat d’atraure i de provocar un sentiment de pertinença».

Davant aquest context social actual, el Dr. Bravo va exposar una detallada explicació sobre els dos conceptes centrals de la lliçó. D’una banda va definir el concepte de creativitat com a «capacitat de generar realitats noves i valuoses». A partir d’aquí va desenvolupar aquest concepte des de la psicologia, la filosofia i l’espiritualitat, per arribar a establir-ne una connexió amb la teologia i les dimensions cristològica i eclesiològica de la creativitat. Així, va assegurar que «la creativitat toca de ple en el tema de la revelació, és a dir, en l’acció directa de Déu en el món i la idea de revelació com a Paraula de Déu».

«Tota la vida de Jesús a la llum de la creativitat significa assolir el nivell més profund de la seva autoconsciència, el cor mateix de la seva intenció que sosté la seva missió messiànica fins al do de si mateix», va expressar. Aquest fet, és a dir, la concepció de «Crist com a subjecte i fonament de la creativitat» comporta que l’Església esdevingui la primera a ser «investida de la seva creativitat».

Pel que fa al concepte de sinodalitat, el Dr. Bravo va oferir algunes orientacions per a la posada en pràctica de la sinodalitat a partir d’una creativitat en l’acció pastoral, com ara «l’activació de la circularitat entre el ministeri ordenat i la corresponsabilitat del laïcat, la integració entre l’exercici de la col·legialitat dels pastors i la sinodalitat viscuda per tot el poble de Déu, l’exercici del ministeri petrí en comunió amb totes les Esglésies locals, l’obertura cap a les comunitats eclesials o la diaconia social i el diàleg constructiu interconfessional».

Havent desenvolupat els dos conceptes, el Dr. Bravo va assegurar que la creativitat «està en l’essència del que és i està cridada a ser l’Església», i precisament en aquests moments de carència cal ser «creatius des de l’adversitat, com les primeres comunitats cristianes, confiant que Déu ens ha donat tot el que necessitem per fer la seva voluntat».

El Dr. Joan Miquel, a partir de l’anàlisi de la predicació, les accions i les celebracions de Jesús, va concloure que creativitat i sinodalitat són dos conceptes que es complementen, «ja que la creativitat pot ser impulsada per la col·laboració i la diversitat d’idees i, en fomentar un ambient sinodal, es poden generar noves perspectives i enfocaments creatius per resoldre problemes i trobar solucions innovadores».

Finalment, com a conclusió de la seva lliçó inaugural, el Dr. Bravo va oferir algunes propostes per a posar en pràctica la creativitat en l’Església, com a subjecte estètic teològic: «Analitzar i comprendre els textos religiosos de maneres noves i originals, cercant significats més profunds a través de les expressions artístiques que poden transmetre missatges teològics de manera poderosa i emocional; adaptar la teologia a diferents contextos, tenint en compte les necessitats i les realitats específiques de cada lloc, o desenvolupar noves pràctiques i rituals religiosos i accions socials que siguin rellevants i significatius per a les persones i per al món actual».

En acabar la lliçó del Dr. Bravo, el Dr. Joan Torra, pro rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, va expressar la seva il·lusió per haver pogut participar en aquest acte inaugural del nou curs de l’INSAF, del qual va ser professor el curs 2011-2012. El Dr. Torra va constatar «la creativitat que, en aquest repte de la formació teològica tenim per a poder anar fent present des de la perspectiva de la funció docent i des de la recerca i la publicació». Per altra banda, va introduir un document que s’està elaborant des de la Santa Seu al voltant de la presència pastoral de les institucions formatives en el context acadèmic global.

Arquebisbe Joan: «Hem de treballar tots a una per oferir la teologia a l’abast de tothom»

L’arquebisbe Joan Planellas, moderador de l’INSAF, va cloure l’acte d’inauguració del nou curs de la institució acadèmica. En primer lloc, va agrair la lliçó del Dr. Joan Miquel Bravo, anhelant que «en la nostra Església de Tarragona puguem combinar creativitat i sinodalitat, com ho estem intentant amb tot el projecte pastoral que hem endegat». El Dr. Planellas va reconèixer la singularitat de la nostra Església diocesana, reflectida en el fet que l’Institut centri una part important de la formació en el cristianisme antic «per tot el llegat impressionat i únic que tenim a Tarragona i que no trobem enlloc de la península Ibèrica, sinó que hauríem d’anar a Roma per trobar el mateix llegat».

En aquest sentit, va posar en valor la importància de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós i, en especial, el programa formatiu que s’obre als arxiprestats. «Hem de fer venir gana de la Paraula de Déu, de la formació, d’aquest Evangeli que hem de fer present», va demanar. En aquest sentit, va recordar que cal que «treballem tots a una per oferir la teologia a l’abast de tothom» des d’aquest «projecte comú, amb creativitat i amb sinodalitat».

Finalment, el Dr. Planellas va demanar als alumnes que «agafin el programa de l’Institut i l’ofereixin personalment a un amic o amiga, perquè a partir del tu a tu és com es comunica l’Evangeli i la fe, tal com ho van fer Pere i Pau».

Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona