L’INSAF inaugura el curs acadèmic 2022-2023 amb la lliçó inaugural sobre el matrimoni del Dr. Josep M. Gavaldà

L’Institut Superior de Ciències Religioses (INSAF) ha inaugurat, aquest dijous dia 20 d’octubre, el curs acadèmic 2022-2023. L’acte, que va tenir lloc a la sala d’actes del Centre Tarraconense El Seminari, va comptar amb la participació de l’arquebisbe Joan Planellas, moderador de l’INSAF; el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià; el Dr. Andreu Muñoz, director de l’INSAF; la Sra. Roser Fornell, secretària acadèmica de l’Institut; i el Dr. Josep Maria Gavaldà, professor de l’INSAF i persona encarregada d’oferir la lliçó inaugural. A més, va comptar amb l’assistència de diversos professors i alumnes del centre.

L’acte va començar amb unes paraules del director, Dr. Muñoz, que va apuntar una sèrie de reafirmacions del que ha de ser l’Institut: «Un instrument de formació, d’investigació i de transferència del coneixement en les ciències religioses.» Per a acomplir aquesta raó de ser va assegurar que cal «un professorat compromès i competent, que investigui i que publiqui, i un alumnat que transmeti allò que rep a través d’àmbits com la pastoral o la docència».

Per altra banda, va recordar que l’INSAF és «una institució al servei de l’Església per donar resposta als reptes del tercer mil·lenni». En aquest sentit, va assenyalar que ha d’esdevenir «una comunitat acadèmica lliure en el pensament, oberta al poble, rigorosa i valenta per a cercar la veritat generant pensament i estimulant el diàleg».

Andreu Muñoz va plantejar que «cal fer un pas decisiu per transformar el Centre Tarraconense El Seminari en un espai de pensament i d’idees per a respondre a la necessitat de crear marca i generar una visibilitat física interna i externa de l’INSAF».

Seguidament, la Sra. Roser Fornell, secretària de l’Institut, va procedir a la lectura de la Memòria del curs 2021-2022. En total es van matricular 126 alumnes en els diferents cursos que es van oferir. Entre altres, va destacar els actes celebratius amb motiu del 25è aniversari de l’INSAF i el congrés que es va celebrar durant el mes de juny sobre el monument tardoromà de Centcelles, que va aplegar els principals experts en matèria d’arqueologia cristiana a nivell mundial.

Dr. Gavaldà: «La dimensió més específica del matrimoni cristià és la fe viscuda en l’Església, formant cada família una Església domèstica»

Mn. Josep Maria Gavaldà Ribot, doctor en teologia moral, va ser l’encarregat de pronunciar la lliçó inaugural. Titulada «El matrimoni. Realitat humana d’amor i testimoniatge de la fe», va plantejar una reflexió sobre aquest sagrament cristià i la naturalesa social que representa aquesta unió, prenent com a base fonamental l’exhortació apostòlica del papa Francesc Amoris lætitia.

El Dr. Gavaldà va afirmar que «en aquest context més complex i més plural no es poden aplicar de forma indiscriminada les formes i models del passat, sinó que cal reconèixer que respecte a la tradició moral de l’Església “subsisteixen diferents maneres d’interpretar alguns aspectes de la doctrina”». Aquesta mentalitat més plural, va assegurar, «comporta confiar més en la consciència recta de cada persona». Una llibertat de consciència que «no és relativisme moral ni llibertinatge, sinó l’exercici de la responsabilitat lleial i sincera de cada cristià davant del Senyor, al qual cadascú personalment un dia haurà de donar comptes de la pròpia vida», va apuntar.

Fent una visió històrica del matrimoni, el Dr. Gavaldà va assenyalar que «l’amor ha estat el gran absent en la història del matrimoni a Occident». Així, no va ser fins al Concili Vaticà II, que es va produir el gran canvi i es va definir el matrimoni com «una íntima comunitat de vida i d’amor conjugal». És a dir, «el Concili Vaticà II obria una nova perspectiva antropològica en la qual l’amor en si mateix justifica el matrimoni» i s’evita considerar-lo principalment «en funció de la finalitat procreadora i educadora dels fills», va exposar. 

Per altra banda, el Dr. Gavaldà va parlar del matrimoni natural més enllà del sacramental. En aquest sentit, va afirmar que «quan un home i una dona […] s’uneixen amb un amor fidel que per naturalesa tendeix a ser per sempre i, a més, fruit d’aquest amor donen vida a nous fills, estan realitzant de forma íntegra el pla creador i salvador de Déu en el matrimoni». Així, va apuntar que «la consideració moral i acceptació del matrimoni natural no representa un mínim moral, sinó que suposa l’acceptació de la base sòlida sobre la qual reposa el matrimoni sacramental» i, tal com demana el sant pare Francesc a Amoris lætitia, cal «saber valorar positivament i també a nivell moral tots aquells aspectes de les unions matrimonials que malgrat no corresponguin del tot a l’ideal del matrimoni sagrament […] són elements constructius i sovint essencials en la concepció del matrimoni cristià».

Un altre aspecte que va tractar el Dr. Gavaldà en la seva lliçó inaugural va ser el del matrimoni civil entre batejats. Partint de la premissa que «els ministres del matrimoni són l’home i la dona que es casen», Mn. Josep Maria va afirmar que «en els casos de batejats que contrauen matrimoni civil i que ho fan acceptant les condicions del matrimoni natural i sense la intencionalitat de negar la fe en Déu, caldria reconèixer que es compleixen els requisits fonamentals en relació amb la concepció del matrimoni sagrament». Per aquest motiu, va dir, «s’haurien de comprendre amb més benevolència tantes situacions de batejats que han contret matrimoni civil per causes culturals o contingents».

Finalment, el Dr. Gavaldà va assenyalar la dimensió específica que aporta el matrimoni cristià: «La fe viscuda en l’Església, formant cada família una Església domèstica, i vivint la seva dimensió evangelitzadora […] i el seu compromís de transformar el món.» En aquest sentit, allò que caracteritza el sagrament matrimonial respecte al matrimoni natural és «la significació transcendent i cristològica amb què són viscuts els mateixos valors humans de la unió conjugal, fidelitat, indissolubilitat i obertura a la procreació».

«En la comunió dels esposos es fa present aquest amor de Crist donant la vida a la creu per la salvació de tots. Per això, en la teologia s’ha desenvolupat la idea que el matrimoni és signe de l’amor de Crist per l’Església», va afegir. En aquest sentit, el Dr. Gavaldà va concloure la seva lliçó inaugural assegurant que caldria «un major descobriment de la grandesa i del misteri de l’amor conjugal amb el qual Déu crida a viure l’amor entre els esposos, però alhora, no hem de perdre la mirada realista que aquest amor diví viscut en l’amor humà és sempre un camí de creixement, amb els seus encerts i errors […], amb moments forts d’amor fins i tot heroic i també amb moments que no s’escapen de la debilitat i fragilitat humanes».

En finalitzar la lliçó del Dr. Gavaldà, el Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià va oferir unes paraules qualificant l’exposició de «suggerent» i remarcant que «els elements essencials s’han de buscar sempre en el missatge de Jesús». Per altra banda, el Dr. Puig va voler destacar «el paper important que va fer l’INSAF amb el Congrés de Centcelles». Així mateix, va assegurar que «hem de poder sostenir les institucions d’Església».

Mons. Planellas: «El treball de l’INSAF és promoure la cultura del diàleg i la trobada per a una inculturació de l’Evangeli»

Durant l’acte d’inauguració d’aquest nou curs, l’arquebisbe de Tarragona i moderador de l’INSAF, Dr. Joan Planellas i Barnosell, va realitzar el lliurament del títol a dos nous graduats en Ciències Religioses.

Durant el seu discurs inaugural, Mons. Planellas va assegurar que «tenim una excel·lent eina de formació que hem de mimar i potenciar». En aquest sentit, va recordar que «el treball de l’INSAF és promoure la cultura del diàleg i la trobada per a una inculturació de l’Evangeli», i va encoratjar a desenvolupar «una renovació sàvia i valenta de la nostra institució, per a col·laborar des del pensament a una transformació missionera del que el papa Francesc anomena una Església “en sortida”».

«La teologia s’ha de trobar sempre al servei i en diàleg amb la pastoral i amb la vida de l’Església i dels homes», va afirmar. Per a fer-ho, va demanar «crear una xarxa de treball i de col·laboració, en primer lloc entre els diversos organismes eclesials, entre les nostres delegacions i l’Institut, entre els nostres arxiprestats i l’Institut; i, en segon lloc, en diàleg amb el món de la universitat i de la cultura existent en el territori de la nostra arxidiòcesi, oferir eines de col·laboració i de recerca conjunta».

Per altra banda, l’arquebisbe Joan va recordar que la formació és molt present en el document de les prioritats pastorals de l’arxidiòcesi i també en la configuració de les noves Unitats pastorals: «Es detalla tot un pla de formació que s’hauria de desenvolupar sota la direcció tècnica de l’INSAF […] repartit pel territori, amb una formació general, bíblica i teològica […] per tal d’apropar l’INSAF al territori.»

Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona
24 d’octubre de 2022

Galeria fotogràfica>>

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies