Dimecres 7 de març, la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC) va complir 50 anys de la seva constitució. Ho va celebrar en el decurs d’un acte acadèmic presidit pel cardenal de Barcelona i Gran Canceller de la FTC, Joan Josep Omella, i que va tenir com a convidat l’arquebisbe Luis F. Ladaria Ferrer, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que va impartir la ponència Fer teologia en el context universitari i cultural del segle XXI.
“La teologia i tot l’estudi teològic té un centre que és Jesucrist, però la teologia cristiana ha cercat sempre el pont amb la raó, amb el pensament humà; perquè si la teologia i la fe es queden només tancats en elles mateixes no hi pot haver aquesta dimensió, aquesta projecció missionera de validesa universal que demana el cristianisme. I per això fe i raó han d’anar sempre units”, va explicar Mons. Ladaria. “Els primers pensadors cristians, els primers apologetes ja parlaven del logos, de la Paraula de Déu, que és també la raó. Jesucrist és qui dona sentit a tot el món i a tot l’univers, com ja apuntaven els primers pensadors cristians”. “La fe cristiana ha volgut sempre, en diferents moments de la història –alguns conflictius i altres pacífics-, cercar aquest diàleg amb la raó humana. I és que fe i ciència han d’anar units”, va apuntar.
Mons. Ladaria va recordar la importància de la teologia, que “és la reflexió sobre la fe”. “Si no reflexionem sobre la fe ens convertim en uns fanàtics, i això no és cristià”, va afegir el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, que va tenir un record per Mn. Josep M. Rovira Belloso, amb qui l’uneix una gran amistat i pel qui sent “una gran admiració”.
El cardenal de Barcelona i Gran Canceller de la FTC, Joan Josep Omella, va destacar la importància de la Facultat de Teologia en el context universitari actual. “Una cultura i una Universitat, sense el pensament teològic, estan mancades d’un eix de reflexió fonamental; és impensable l’Església que viu i peregrina a Catalunya en aquest moment de la història sense una institució central de les nostres diòcesis com és la Facultat de Teologia de Catalunya”, va dir. El cardenal Omella va subratllar dos punts que considera d’especial relleu: “la col·laboració de la Facultat de Teologia en l’impuls eclesial i pastoral de les nostres diòcesis, i la influència cultural que ha desenvolupat com a centre propulsor d’iniciatives”.
“La Facultat de Teologia ha estat un fogar de creació de cultura i de diàleg amb el món de la cultura. L’existència de grups de reflexió, l’amplitud amb la qual sempre han treballat els departaments i seminaris de la Facultat, la llarga llista de publicacions i col·leccions –ara articulada sota la marca Sant Pacià Books-, amb la col·lecció matriu Col·lectània Sant Pacià, les revistes i periòdics –Revista Catalana de Teologia i Arxiu de Textos Catalans Antics, Clàssics del Cristianisme i Clàssics Cristians del segle XX-. Tot plegat ha estat i és una aportació cabdal a la ciència teològica, al pensament cristià i a la cultura humanística del nostre temps”, va concloure el Gran Canceller de la FTC.
Valoració del Dr. Joan Planellas
El degà de la FTC, Dr. Joan Planellas, va explicar que la Facultat està fent un gran esforç perquè es posi en diàleg amb el món d’avui, amb la cultura: “Quan es va crear la FTC va ser fruit del Vaticà II, i aquesta perspectiva ja hi era en els moments inicials”. El Dr. Planellas va recordar les paraules del Papa Francesc en el pròleg de la Constitució Apostòlica VeritatisGaudium, en referència a la qüestió pastoral: “diu que la teologia ha d’estar inserida en la realitat concreta de la vida de les persones, que deixi d’haver-hi aquell divorci entre teologia i pastoral; i incidir en aquest punt és una de les comeses fonamentals de la Facultat de Teologia”. “Precisament s’ha creat la Càtedra de Teologia Pastoral “Arquebisbe Josep Pont i Gol” per incidir en aquesta realitat pastoral, perquè la teologia estigui realment en diàleg, i que hi hagi una interrelació entre les diverses facultats. S’intenta fer arribar aquest aprofundiment teològic als laics, perquè tingui una incidència en la pastoral, en totes les realitats pastorals que hi ha en totes les diòcesis”, va destacar el degà de la FTC.
El desig creixent de dotar Catalunya d’una institució eclesiàstica d’estudis teològics que correspongués al seu nivell cultural i a la seva importància social i política, i que respongués alhora a les seves peculiaritats històriques i actuals, va intensificar el treball promotor, ara fa cinquanta anys, d’una Facultat de Teologia a partir de dues institucions ja existents: el centre d’estudis de Sant Cugat del Vallès, regentat pels jesuïtes, i el Seminari de Barcelona. Aquest procés va originar una configuració de la Facultat de Teologiade Barcelona en dues seccions: la Secció Sant Francesc de Borja, amb seu a Sant Cugat, i la Secció Sant Pacià, amb seu a Barcelona. El propòsit de les dues Seccions va ser, des del començament, la col·laboració mútua i arribar a una reunió de totes les forces que treballen a Catalunya en el camp teològic i en les altres ciències afins.
Més tard, concretament el curs 1984-1985, van desaparèixer les dues seccions i es va formar un claustre de professors unitari, passant-se a anomenar Facultat de Teologia de Catalunya, promoguda pels bisbes amb seu a Catalunya, el Provincial de la Companyia de Jesús, la Unió de Religiosos de Catalunya i l’Abat de Montserrat.
La progressiva concentració en la Facultat de Teologia dels professors i dels alumnes de gairebé tots els seminaris i cases d’estudi de religiosos van permetreaglutinar tot un treball d’investigació, docència i col·laboració amb les Esglésies particulars i amb l’Església universal, fent-se visible la identitat de la Facultat de Teologia com una aportació de qualitat universitària a l’àmbit eclesial, cultural i polític de Catalunya, al servei específic del diàleg entre la fe i la cultura.
Últimament, la Facultat ha estat incorporada a l’Ateneu Sant Pacià, institució acadèmica de grau superior per a les ciències eclesiàstiques i les que hi estan relacionades, canònicament erigit per mitjà del Decret de la Congregació per a l’Educació Catòlica d’1 d’octubre de 2015. La finalitat de l’Ateneu Sant Pacià és aglutinar les Facultats Eclesiàstiques de Teologia de Filosofia i d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes Antoni Gaudí i, si procedeix, altres institucions acadèmiques de grau superior per a les ciències eclesiàstiques que poguessin sorgir.
“La Facultat de Teologia, com a Facultat mare de totes aquestes altres institucions acadèmiques, se sent orgullosa d’aquests 50 anys i del servei que ha prestat a les Esglésies amb seu a Catalunya i Mallorca. El servei de la teologia esdevé indispensable per a fer significatiu l’acte de creure. La teologia és reflexió científica i, per tant, disciplina universitària, en tant que és conduïda críticament; és a dir, conscient dels seus pressupòsits i de les seves exigències, sempre amb diàleg amb les altres ciències humanes. Per a aquesta comesa, ha d’oferir un mètode específic i presentar una reflexió sistemàtica, orientada cap a una comprensió coherent i creïble de les veritats revelades en la seva relació amb el centre de la fe, que és el misteri de Déu -Pare, Fill i Esperit Sant-, revelat per Crist per a la salvació de l’home. Amb il·lusió renovada la Facultat de Teologia vol continuar prestant aquest servei, sempre en diàleg amb la cultura i el món d’avui, perquè, al capdavall, la seva finalitat última és posar-se al servei de l’home en la recerca del sentit últim de la seva vida”, ha manifestat el degà actual de la FTC, el Dr. Joan Planellas i Barnosell.
Font: Facultat de Teologia de Catalunya