L’Institut Superior de Ciències Religioses «Sant Fructuós» (INSAF) ha volgut sumar-se a la commemoració dels 1.600 anys de la mort de sant Jeroni, traductor de la Bíblia i doctor de l’Església, amb l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2020-2021. És així que la lliçó inaugural de l’acte del nou curs acadèmic ha versat sobre Els escenaris de lavida de sant Jeroni: de Roma a Terra Santa, a càrrec de la Dra. Cristina Godoy Fernández, doctora en Història en l’especialitat d’arqueologia cristiana i medieval per la Universitat de Barcelona, i actualment professora de la Facultat Antoni Gaudí d’Història, Arqueologia i Arts Cristianes de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.
L’acte inaugural va ser retransmès en directe pel web de l’Arquebisbat (arqtgn.cat.cat) i es pot visualitzar a través de la mateixa plataforma i del canal de Youtube de l’Arquebisbat. La publicació d’aquesta lliçó inaugural es pot descarregar a la pàgina web de l’INSAF.
La Dra. Godoy va centrar la lliçó inaugural en la proposta d’un recorregut per l’arqueologia cristiana a través dels diferents llocs on va viure aquest Pare de l’Església i, seguidament, es va detenir en les restes arqueològiques dels edificis de culte cristià contemporànies a la vida del sant començant a Estridó, el seu lloc de naixement, passant per Roma, Trèveris, Aquileia, Antioquia, el desert de Calcis, Constantinoble, el seu pelegrinatge per Terra Santa, Egipte, Alexandria per acabar a Betlem, on va morir.
A Roma, Jeroni, fill d’una família aristòcrata i cristiana, hi va fer una primera estada com a estudiant (360-367) i una segona com a secretari del papa Damas (382-385), el qual li va encarregar revisar i acabar la traducció de la Bíblia al llatí. A Aquileia (370-373/4), el sant va ingressar al «monestir» de Cromaci, una comunitat familiar mixta; mentre que a Antioquia, que fou l’escenari de la vida de Jeroni dels anys 373/4 al 379, va ser el període en el que va conèixer Gregori de Nazianz. Entre els anys 379 o 380 fins al 392 visqué a Constantinoble. La ciutat cristiana que ell deuria contemplar inclouria les esglésies construïdes per l’emperador Constantí. Després, va dedicar tot un any a pelegrinar per Terra Santa (385-386). La Dra. Godoy va explicar que no es conserva de Jeroni cap diari de viatge. Només en parla a les seves cartes de forma marginal d’aquest pelegrinatge.
Andreu Muñoz, director de l’INSAF: «Laiques i laics, feu servir aquest instrument que us facilita l’Església»
En el seu primer parlament com a director de l’INSAF, el Dr. Andreu Muñoz, va manifestar que recull amb esperit de servei el relleu en la direcció de l’Institut amb l’objectiu de continuar la tasca organitzativa que han anat fent els seus predecessors i així perpetuar els objectius d’aquesta institució acadèmica. «Si som capaços d’esdevenir cristians intel·lectualment preparats també serem capaços d’adquirir i projectar un llenguatge que ens permeti transcriure amb més coherència i eficàcia intel·lectual tot allò que professem», va dir. El Dr. Muñoz va apostar per potenciar el diàleg intel·lectual entre fe i ciència, entre Església i societat, al mateix temps que va fer una crida als laics i laiques, i als professors i mestre cristians, a formar-se a l’INSAF, a fer servir «aquest instrument que us facilita l’Església». El nou director de l’Institut també va adreçar unes paraules d’agraïment pòstumes a tres professors que han traspassat en el transcurs d’aquest any: Mn. Jaume Roig, Mn. Joan Aragonès i Mn. Ricard Cabré.
L’acte inaugural va comptar, a més, amb la lectura de la Memòria del Curs 2019-2020 a càrrec de la secretària de l’INSAF, Sra. Roser Fornell, i amb un acte de reconeixement als serveis acadèmics prestats per Mn. Santiago Soro, que des d’ara en endavant serà professor emèrit de l’Institut, i al Dr. Joan Miquel Bravo pel seu quinquenni en la direcció de l’INSAF.
Per la seva part, el rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, Dr. Armand Puig, va constatar que al llarg de cinquanta-dos anys, l’Església que pelegrina a Catalunya i a les Illes Balears ha estat capaç d’impulsar un total de dotze Institucions acadèmiques eclesiàstiques, a partir de la primera que es va erigir, la Facultat de Teologia de Catalunya, l’any 1968. A més, el Dr. Puig va remarcar la doble mirada que han de tenir aquestes institucions: «la que s’orienta cap a l’Església i les seves necessitats, i la consciència de pertànyer a la cultura de l’època i, per tant tenir una actitud dialogant, fluïda i constructiva amb el món intel·lectual del moment i les seves respectives ciutats.
Arquebisbe Joan Planellas: «El treball del nostre Institut ha de donar resposta als desafiaments antropològics dels moments actuals»
L’acte el va cloure el Sr. Arquebisbe, Dr. Joan Planellas, amb el seu parlament d’inauguració del curs, tot agraint el mestratge de la Dra. Godoy en la seva lliçó inaugural. «Un mestratge que el conec en profunditat, donat que la vida ens va portar a treballar junts en el Departament de Publicacions de la Facultat de Teologia durant dotze anys», va puntualitzar.
El Dr. Planellas va remarcar que el treball «del nostre Institut, en el marc de la Facultat de Teologia de l’Ateneu Universitari, està cridat a promoure una cultura del diàleg i de la trobada, per a una veritable inculturació de l’Evangeli, donant resposta als desafiaments antropològics dels moments actuals». En aquest sentit, va apuntar tres desafiaments concrets: la superació del «divorci entre teologia i pastoral, entre fe i vida»; l’oferiment d’eines intel·lectuals que puguin proposar-se com a «paradigmes d’acció i de pensament» que esdevinguin útils per a l’anunci de l’Evangeli en un món marcat pel pluralisme ètic i religiós; i, en darrer lloc, maldar per una antropologia de la fraternitat.
Departament de Comunicació i Publicacions de l’Arquebisbat de Tarragona